A un reagrupat jove

Ets jove i t'has de situar a la vida. Les circumstàncies no són fàcils i un mal pas ara seria mortal. Si no treus bones notes, no et donaran beques, no podràs fer un màster i no et voldran a cap feina. Si t'estigmatitzen massa -com a catalanista- a molts llocs et giraran la cara. Per això, els teus pares et diuen que no t'impliquis gaire en política.

Però tens innat el sentit de la justícia, perquè ets intel·ligent i bo. T'estimes el teu poble i no pots sofrir veure com es degrada dia a dia: com ens insulten des de tots els mitjans, com ens saquegen, com l'alcalde de Barcelona anuncia als barcelonins, des de Madrid, que es torna a presentar com a alcalde; com fa tres-cents anys que ens destrueixen la llengua, l'economia, l'orgull que necessitem per viure com a persones -perquè totes les persones som, també, membres d'una col·lectivitat.

I decideixes venir amb nosaltres, a Reagrupament. O nosaltres venir amb tu, tant se val: decideixes dedicar una part del teu talent al teu país. Malgrat la incomprensió dels pares, potser; malgrat la incomprensió dels amics, que són de festa mentre tu participes en reunions; malgrat el nostre país, que és difícil i, tantes vegades, decebedor. Formes part de la gent noble que ha viscut a Catalunya. Continues aquesta cadena sagrada i saps que, malgrat tots els obstacles, un dia veurem la llum. Per això no et fa por la foscor. Per això ja ara delegem el dia en què podrem compartir amb tu l'esplendor de la justícia.

md