12 de desembre 2009

La font de Vilafant i la independència

LA FONT DE VILAFANT és un vers d`Agustí Bernaus que es va popularitzar moltíssim gràcies a l`espai "Versos diversos" D`el Matí de Catalunya Ràdio.Aquesta poesia ha sigut musicalitzada i interpretada per Celdoni Fonoll.

A Vilafant fant una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros que han fet ja es va desfent,
i mai sabreu si l'estan fent
o, pel contrari, la desfan.

El pressupost, però, s`hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l`excusa de la font,
l`Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d`un s`està refent,
i més de quatre revifant.

I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l`aigua no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt.

Escolteu-la recitada per la Lloll Bertran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada