Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consultes sosbiranistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consultes sosbiranistes. Mostrar tots els missatges

20 de desembre 2009

La Vanguardia considera que els independentistes ja som majoria

Podeu llegir-ho aquí. A què esperem si tots els mitjans i tots els indicis diuen que guanyaríem?

17 de desembre 2009

Podem guanyar ara ja el referèndum (Vilaweb)

Guanyar, com vol la UE
17.12.2009

Els resultats del 13-D no es poden extrapolar a la lleugera, això és evident. Només van votar unes desenes de ciutats i pobles i, encara que siguen molt representatives, no són un retrat prou cabal del país. Dit això, les dades definitives insinuen per primera vegada que podríem guanyar un referèndum en les condicions que exigeix la Unió Europea.

12 de desembre 2009

Referéndum en Catalunya - Pilar Rahola

Con la perspectiva de los meses, resulta evidente que Arenys de Munt fue algo más que un pan con tomate de fin de semana. Probablemente nació como nacen muchos procesos sociales, con una buena dosis de improvisación e ingenuidad. Su eclosión, un tanto kumbayá, alimentó, además, las voces de la caverna, eternamente dispuestas a declarar el estado de sitio contra las huestes almogávares. Hay una España que acecha cualquier sobreactuación catalana para tocar las trompetas del Apocalipsis. Sólo hace falta repasar las barbaridades dichas a raíz del editorial sobre el Estatut –magistralmente parodiadas por Toni Soler en el Polònia–, para recordar que la Contrarreforma no ha abandonado los cerebros de algunos perseguidores de afrancesados. La España que odiaba a Jovellanos continúa odiando a los catalanes. Arenys de Munt, pues, corría el riesgo de ser un pintoresco foc de camp, cuya llamarada nutría el eterno fuego anticatalán. No ha sido así, y si algo ha demostrado es que el iceberg que latía bajo la capa de hielo era de grandes dimensiones. Arenys de Munt, pues, no fue la anécdota de un deseo independentista, fue el catalizador de un sentimiento latente y maduro. Es decir, y para sorpresa de algunos partidos, como la propia ERC, que aún tiene cara de susto, la ciudadanía estaba presta para hacerse la gran pregunta. Ciertamente, ERC aún no sabe qué está pasando, tan preocupada por arrastrarse por las tres almas de su alma tripartita, que ni se entera de lo que ocurre en Catalunya. Y en el vacío de su desconcierto, Joan Laporta va creando su casita política.

Este fin de semana, pues, empieza a caminar un proceso cuyo final no conocemos, pero cuyo principio habita en dos derechos fundamentales: el derecho de los individuos a preguntarse qué quieren para sus pueblos; y el derecho de los pueblos a su soberanía. Es decir, primero la pregunta, y después el derecho a ejercer la respuesta. Que la Constitución no permita ni tan sólo la pregunta no implica que pueda evitarla, porque más allá de las esclavitudes de las leyes está la fuerza de los sentimientos colectivos. Y si una Constitución niega esos sentimientos, la equivocada es la Constitución. Así pues, este fin de semana miles de catalanes se preguntarán por su futuro. Lo harán sin marco legal, sin ayuda institucional, prácticamente como si fueran parias en su propia tierra. Pero lo harán, y la fuerza simbólica de esa pregunta prohibida va más allá de toda prohibición. El carácter pacífico de la consulta le otorga, además, una fuerza ética que no ensuciarán los agoreros del miedo. Sólo cabe felicitarse por la sensatez ciudadana, cuya valentía en preguntarse por el futuro de su país choca con la cobardía de los partidos, todos tan asustados que aún no saben dónde esconder la cabeza. ¡Pobres! Creían dirigir el país, y el país los dirige a ellos.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091212/53842975162.html

11 de desembre 2009

Segona reunió de Pineda Decideix

Avui a les 20.00 h hi ha hagut a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Pineda la segona reunió de Pineda Decideix. Els membres de Reagrupament estem repartits entre la Comissió Econòmica i la de Formació. De tota manera, l'important no és això: l'important és l'aire d'entusiasme que es vivia a la sala (unes 80 persones), amb gent de tots els partits, de totes les edats, de tota mena de professions i condicions econòmiques, socials, humanes.

Les campanyes pel referèndum de la independència susciten un entusiasme que no es vivia des de la Transició. No hi ha desafecció política: simplement cal que els polítics ens preguntin allò que ens interessa. Des de Reagrupament -i amb tothom qui vulgui, per descomptat, nosaltres treballem per la concòrdia- farem que la independència esdevingui el tema central del debat parlamentari, perquè ja és el tema central a les ments i als cors de gran part de la gent d'aquest país.

Visca una nació lliure, culta, rica i oberta a tothom.

08 de desembre 2009

Article de Joan Solà

El diari Avui publica un article del doctor Joan Solà que caldria llegir molt bé.

Una vegada em van preguntar: per què no voleu ser espanyols? La primera resposta que se'm va ocórrer, abans de parlar de dèficits fiscals, humiliacions i persecucions -que hi són i que són molt importants- va ser dir: "Imagina't que ets francès. Voldries que et governessin des de París, o t'estimaries més que ho fessin des de Nova York?".

L'article d'en Joan Solà, que insisteix en la dignitat de Catalunya, va una mica en la mateixa direcció. Llegiu-lo, si us plau.

Consultes 13D: Tens el poder de decidir (Sant Cugat del Vallès)

Ves a votar, tant és quin sigui el teu vot.

06 de desembre 2009

La democràcia que volen

Ens arriba aquesta notícia des d'Arenys:

Desde la secció local d'Arenys de Mar, ahir 5 de desembre vàrem estar enganxant cartells demanant el SÍ, per les Consultes per la Independència. Vam fer Arenys i Canet. La nostra desagradable sorpresa ha estat que avui ja no hi són, algú els ha arrencat tots.